Independència, Solidaritat i Catalunya
Solidaritat Catalana reneix amb bases de coherència per una proposta més que honesta, la independència que encara se'ns vol fer veure com un acte de rebel·lió. Personalment no estic enfadat amb espanya, però si amb els seus dirigents, no amb la seva gent, només indignat amb la falta de respecte. D'altra banda no entenc perquè se'ns pot arribar a tenir odi i no acceptar que els deixem tranquils. Espanya ens necessita?¿ Necessitem Espanya?¿ No crec que tots els disvarats que volen semblar arguments puguin amb la certesa de que pels catalans té un futur més prometedor aquesta independència, que no és el final de res sinó un pas conscient de progrés. Europa ara ens ho posa més fàcil, tenim les eines encara i el sentiment...què seríem sense aquest sentiment?, espero que CiU faci un pas cert, però no són ells ni els titellaires d'Esquerra que els hi van darrere ara amb el nom d'independència, és la gent qui ho ha de promoure, som els catalans que ens mereixem decidir. Igual que una persona decideix "lliurement" els seus actes, mereixem si més no saber qui som. Perquè fa tanta por? No ens ho deixem prendre, que és injust.






