Qualsevol via és bona menys quedar-se esperant

Com a gent civilitzada ens manifestem a favor d'allò que se'ns nega, amb o sense subtilesa... No hi ha res que sigui vàlid com poder argumentar amb raó una causa similar. Trepitjats ho podem estar o seguir estant, però hem de començar per queixar-nos, hem de tornar a fer-nos escoltar tants cops com faci falta. No es pot fugir del raonament més que amb ignorància, i personalment n'estic fart de veure com ens volen pel que els convé, per despotricar quan poden i atribuïr-nos mals agens. Hem de riure per no plorar les barbaritats amb les que un cop i un altre se'ns munten a l'esquena...se'ns estan pixant a la cara i ho fan obertament i desde Catalunya mateix...potser no fan falta deu mil persones a favor d'una Catalunya que es cuidi d'ella mateixa, sense atacs ni problemes que mengem aquí quan no els hem cuinat, fa falta gent honesta i honrada, gent amb seny i ara, amb empenta i consciència per fer que el món que ens regeix ens deixi estar tranquilament a casa nostra(també caldria una neteja política i mil coses més...però vaig a pams). Vist des de fora s'acaba aviat qualsevol lluita, perquè no fa falta discutir si es pot estar en paus...és això estar en paus?? a mi em fa mal (a ells tb?¿)
No vull ofendre Espanya, la vull com a veïna.

Si en som 3(els de casa) o 10.000 farem el que lliurement creiem que hem de fer...no quedar-nos de braços plegats. Demanar l'autodeterminació, una petita dosi de "llibertat" enmig d'una "democràcia" cada cop més dubtosa (començo a pensar que és el Pompeu Fabra qui s'equivoca en la definició).